Com cada any, ens ajuntarem per aprendre a instal·lar Linux al nostre PC/Portàtil.
Però, què és això de Linux?
Per començar, referir-nos al sistema únicament com a Linux, és incorrecte, ja que Linux com a tal, és només una part d’aquest. La forma correcta seria GNU/Linux.
Com podeu veure en la imatge superior, el que es coneix popularment com a Linux, en realitat està compost per 2 integrants.
Per una part tenim a Tux, la mascota simpàtica de Linux, i que està simbolitzada per pingüí. Aquest va ser iniciat per Linus Torvalds al 1991.
Linux és el nucli (o Kernel) del Sistema Operatiu, es a dir, la part interna del sistema de l’ordinador que s’encarrega de gestionar la capa Hardware (els components físics del PC com processador, memòria, targeta gràfica, perifèrics, etc..) i alhora també s’encarrega de gestionar quan s’executa el Software (programes) així com quan i com aquests tenen accés als diferents recursos del PC (precisament el hardware del que parlàvem abans).
Es a dir, que el Kernel és l’encarregat de coses com per exemple: assignar quan un programa té accés a la CPU (Unitat Central de Processament) per fer els seus càlculs així com quant de temps se li permet està fent ús d’aquest recurs. Recordem que hi ha desenes, centenars i fins i tot milers de programes que estan corrent “aparentment” simultàniament dins de la mateixa CPU i algú ha de decidir i gestionar quan entren uns i surten uns altres, per que tot i només tenir 1 unitat de càlcul (ara tenim CPUs amb 2, 3, 4, 8, 16… nuclis, però continuant sent menys que tots els processos que executem) sembli que tot s’està executant simultàniament. Doncs aquesta és la feina (entre moltes altres) del Nucli del sistema, es a dir, en el nostre cas, del nucli Linux.
Aquest és un petit exemple de la funció de Linux dintre de tot el sistema, i com suposo que haureu intuït, és una tasca moooolt important, tant, que depèn de com d’optimitzat estigui aquest nucli, dependrà directament el rendiment final que l’usuari té del seu equip.
Com és d’esperar, no cal dir que en el cas del nucli de Linux, aquest aporta moltes possibilitats i està en continu desenvolupament, millorant encara més dia a dia. És important remarcar que existeixen molts tipus de nuclis (Kernels) diferents i que cada sistema utilitza el seu. Windows té el seu propi (privatiu i que ningú sap com funciona, potser ni ells mateixos…), Apple amb el seu MacOS també té el seu (que podríem catalogar com un cosí o parent relativament proper amb arrels comuns a Linux) i existeixen molts més.
La gran avantatge de Linux i el que va fer que es fes gran i important, radica en el fet que és lliure, obert i col·lavoratiu per a tothom. Això influeix directament en la manera com es construeix i desenvolupa, no a través d’una única empresa, sinó amb la aportació de centenars i milers de programadors al voltant del món, que fan que el projecte Linux sigui l’obra d’enginyeria del software lliure més gran i important mai construïda, i fins i tot podríem arribar a dir, que del software en general.
Però tot i que el nucli és una part molt important, al final aquest no serveix per res, si no hi ha programes que corrin per sobre i que són, els qeu realment donen funcionalitat per a l’usuari. Així doncs tenim el projecte GNU, que va ser iniciat per Richard Stallman el 27 de setembre de 1983, amb l’objectiu de crear un sistema operatiu completament lliure i obert per a tothom, seguint el Manifest GNU que ell mateix va elaborar.
Fent un joc de paraules amb el seu nom GNU és un acrònim recursiu i vol dir “GNU is Not Unix”. I segint amb el joc de paraules GNU es pronuncia com a “nyu”, i per tant, van aprofitar, per posar com a mascota del projecte a un Nyu. (Realment és cert, els enginyers poden ser grans ments, però la creativitat artística.. no és el seu fort)
I llavors, tenint el projecte GNU tot un grapat d’aplicacions lliures llestes per poder fer-se servir, aquestes inicialment, s’havien d’utilitzar sobre sistemes més grans i privatius.
Per tant, per poder dur a terme el somni de tenir un sistema completament lliure, per poder dur a terme el Manifest GNU, calia que totes aquestes aplicacions correguessin sobre el seu propi Nucli (o Kernel), i que també fos lliure. Però aquesta peça, era l’única que li faltava al projecte GNU. I és aquí, quan al 1991 es va començar a desenvolupar el projecte d’un nucli completament lliure anomenat Linux, va ser la simbiosis perfecte que des de GNU estaven esperant.
I per tant, va ser així com de la mà del projecte GNU que ofereix totes les aplicacions que l’usuari necessita per treballar i del nucli Linux, que s’encarrega de gestionar-les sobre un Hardware determinat, va néixer el que coneixem com a
GNU/LINUX